lunes, 29 de junio de 2009


Yo sigo aquí y tu no estas, joder.
Sigo esperando y sé que no vendrás nunca, pero sigo esperando.
¿Sabes? Odio el día en que tus malditos ojos se cruzaron con los mios.
Ya hace días que no te veo pero aún así sigo esperando a que vengas y me digas te quiero,
se que no pasara pero me gusta pensar que lo imposible se puede cumplir.
Si, soy masoca ¿algún problema?
pero aún que parezca que sea la persona más feliz del mundo, no lo soy.
¿Sabes lo que me cuesta sonreír?
Maldigo ese día tanto.

lunes, 22 de junio de 2009


Escucha como el alma te susurra.
Te cuenta las cosas que jamás sabrías no estés tan segura de todo.
Mira después la rosa que te regalo él.
¿como esta? marchitada.
No te engañes este amor esta acabado, no llores algún día tendría que llegar.
Pero tranquila habrá más rosas y por desgracia también habrá más marchitas.

sábado, 6 de junio de 2009

Aquesta és la realitat que hi ha, en moments feliços i en altres trist.
Ara cuido les meves paraules per por que vagin a pensar.
Però en realitat m'és igual sinó tenen res a dir
ja es va inventar perquè la gent és així de tonta.
L'únic que cal fer és pensar si és veritat
el que diuen si no és així que més dóna.
Aquesta és la realitat que hi ha
de cotillas o creadores de mentides.
Aquest és també el moment en què tot
es pot aturar o pot anar més ràpid.
Potser per aquestes creadores de mentides tot
pot anar malament i tot pot anar bé.
Aquestes creadores no han de ser sempre persones també
pot ser el teu cap, que vol que sigui veritat el que tu vols.